El camp de concentració de Gusen es va construir per tal de reforçar el camp de Mauthausen . Es troba situat a uns  5 km de distància.

Els primers barracons d’aquest camp varen ser construïts pels propis presoners, els quals hi apareixen registrats  a partir del maig del 1940. Tanmateix  es va anar ampliant  i a partir de 1942 ja apareixen Gusen II i Gusen III.

Als presoners se’ls assignava un número de matrícula diferent del de Mauthausen. La major part  treballaven a les pedreres, on les condicions de vida eren duríssimes i la mortalitat elevadíssima.

Es calcula que  dels 7.000 republicans espanyols que varen arribar a Mauthasen,uns 5000 varen trobar la mort a Gusen. Aquest va ser  el cas dels dos santfruitosencs, l’ Artur Cura i l’Antonio Escalé.

L’Artur Cura Bosch ( amb el número 14259) va arribar a Gusen, procedent de Mauthausen el 20 d’octubre de l’any 1941 i va morir al cap de tres mesos, el 10 de gener del 1942

L’Antonio Escalé Claramunt ( amb el número 10465) hi va arribar, també procedent de Mauthausen, el 17 de febrer de 1941 i va morir-hi al cap de cinc mesos, el 8 de juliol del 1941

Actualment, gairebé no queden restes del que va ser el camp de concentració. El govern austríac va permetre la seva urbanització i només se’n conserva una parcel·la on s’hi troba el forn crematori i  on s’hi ha construït un memorial i un petit museu.

També se’n conserva una façana que corresponia a una entrada del camp i que actualment forma part d’una casa particular.